L'EBRE, PRIMERA DEMARCACIÓ EN LA COBERTURA DEL SERVEI DE BORSES D'HABITATGE

Aquest 2009 les Terres de l’Ebre són la primera demarcació del país amb total cobertura del servei de Borses d’Habitatge. Així, amb la creació enguany de les borses d’Habitatge (Mediació i Joves) a la Ribera d’Ebre i a la Terra Alta es completa el desplegament d’aquest servei, ja que se sumen a les ja existents a Tortosa (2005), el Baix Ebre i el Montsià (2005).

Així, la posada en funcionament de les noves borses ens permet equilibrar el territori en serveis i fem un pas més en aconseguir que el dret a l’habitatge sigui possible per a més persones. Amb tot, cal apuntar que si bé resta camí per recórrer que s’hagi donat més d’1 milió d’ajuts al lloguer durant el 2007-08 o que hi hagin més de 1000 pisos en aquests programes, demostra que realment s’està treballant bé i, a més, la demanda va en augment, sobretot, darrerament en què els efectes de la crisi han fet que la gent es plantegi més el lloguer d’habitatges .

De fet, tal i com apuntava la companya de Govern, Montse Perelló (Joventut) cal ressaltar la importància de poder arribar a tots els i lesjoves de la demarcació en polítiques d’habitatge “perquè ja comptem amb una demanda existent i li estem donant resposta, la qual cosa ens permet ajudar també al jove en la seva tasca d’emancipació”. De fet, la coordinadora territorial de Joventut, ressaltava que “la tasca realitzada per les Borses Joves d’Habitatge en funcionament abans, tant al Montsià com al Baix Ebre, ens demostren que són un servei necessari, especialment pel l’alt nombre de contractes signats i les atencions directes als joves realitzades”


Concretament, les Borses d’Habitatge ofereixen els serveis, d’una banda, els ajuts del lloguer just (entre 20 i 240 €/mes directes de la Generalitat) a partir del càlcul entre la mitjana d’ingressos i lloc on es viu; i la Renda Bàsica d’Emancipació (ajut de 210 €/mes de l’Estat espanyol); i, de l’altra, els programes de mediació social i de cessió.

Pel que fa a la mediació social ofereix garanties als propietaris si lloguen a través de les borses (2 anys de caució en cas de no pagament, assegurança multirisc i mediació en cas de conflicte, a més de la gestió dels contractes, o ajuts de fins a 6.000€ per adequar l’habitatge) i, a canvi, els habitatges han de tenir un preu entre el 15-20% per sota de la mitjana de preu del mercat de cada població. D’aquesta manera, en surt beneficiat també el ciutadà que vol llogar l’habitatge i alhora s’aconsegueix mobilitzar el parc immobiliari buit.

En el cas del programa de cessió, el sistema és el mateix però, cedint a la Generalitat l’habitatge durant un termini de cinc anys i se’n fa càrrec de la gestió.


· AJUTS LLOGUER JUST TERRES DE L’EBRE - per a tothom - (2008)

416 Ajuts (612 sol·licituds) - un import de 779.420,11 euros anuals


· RENDA BÀSICA EMANCIPACIÓ TE - per a joves >35 anys - (des d’1 de gener 2008 fins 30 de juny de 2009)

525 ajuts - 1.323.000 euros anuals


· PROGRAMA CESSIÓ A TERRES DE L’EBRE (fins a data d’avui)

138 HABITATGES


· PROGRAMA DE MEDIACIÓ SOCIAL (fins a data d’avui)

53 HABITATGES

Fotografia de la roda de premsa d'aquesta tarda a la Delegació, on Montse Perelló no ha pogut assistir.

UNIVERSTITAT I PATRIMONI, FUTUR A TORTOSA

La setmana passada, la Universitat Rovira i Virgili, presentava uns nous estudis (postgrau en conservació del Patrimoni Cultural) que a partir del curs que ve s’impartiran a Tortosa, en el marc del Campus de l’Ebre conjuntament amb l’Escola d’Art de Tortosa, depenent encara de la Diputació de Tarragona, esperem que prompte de les Terres de l’Ebre. Una notícia, sens dubte, cabdal per aquells i aquelles qui pensem que en el futur de Tortosa, però també en el present, la recuperació del patrimoni històric és bàsic ja que es presenta com una oportunitat cultural i econòmica, de valor afegit (i ho dic en majúscules) única i, que a hores d’ara, mai ha estat una aposta clara i prioritària.

Que aquests estudis s’imparteixin a Tortosa, significa, en primer lloc posar al mapa acadèmic relacionat amb el patrimoni la nostra ciutat; significa més professorat i alumnat a la seu de l’Escola d’Art, situada al barri antic; significa més prestigi per a la ciutat, però sobretot significa més coneixement i valorització del nostre llegat històric, des d’un punt de vista científic. Espero que poc a poc es vagin formant generacions de joves que valorin aquest tresor brutal que Tortosa aglutina, i que amb el temps, anem tots sentint-lo més nostre, veient-lo com una oportunitat de recuperació cultural i econòmica, com tantes altres ciutats històriques mediterrànies ja venen fent des de fa anys.

Per això vull felicitar, com a president d’Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa, la Universitat Rovira i Virgili i l’Escola d’Art i Disseny per aquesta decisió tan encertada, la qual serà transcendental per al món cultural ebrenc i per al coneixement i l’estudi del patrimoni de Tortosa i el territori, barreja de cultures, barreja d’art.

Són més de dos mil anys els que té la nostra ciutat. Dos mil anys que l’han anat forjant com una urbs patrimonial amb monuments – castells, 6,5 quilòmetres de muralles, reials col·legis, catedral, call jueu...- declarats com un conjunt històric artístic medieval i modern d’interès nacional. Un patrimoni que hem de recuperar, que hem de fer nostre, del qual hem d’estar orgullosos, mirant el passat amb orgull i no amb nostàlgia o pessimisme, per construir un present i futur fort i amb esperança.

Anem pel bon camí, estic convençut que entre tots i totes ho aconseguirem.

Article publicat a la Veu de l'Ebre

ICV LAMENTA QUE EL PSOE S'HAGI FET ENRERE EN L'ACORD PER APUJAR ELS IMPOSTOS ALS MÉS RICS

Nota de premsa

El diputat i portaveu d’ICV al Congrés, Joan Herrera, ha defensat una moció per incrementar la recaptació tributària a les rendes més altes, que ha estat rebutjada pel PSOE que ha pactat amb CiU.

El diputat i portaveu d’ICV al Congrés, Joan Herrera, ha lamentat que el PSOE s’hagi fet enrere en el suport a la moció que ha defensat avui la formació ecosocialista per a la modificació de la fiscalitat amb una pujada d’impostos a les rendes més altes, entre aquestes la dels esportistes d’elit. Tot i que ICV, amb IU, havia pactat aquest matí una transaccional al PSOE, finalment a les sis de la tarda els socialistes l’han retirada perquè ICV no ha acceptat votar “sí” al sostre de despesa en els pressupostos 2010 en la votació d'aquest dijous ja que l’acord de finançament amb Catalunya encara no està tancat. El PSOE ha pres aquesta decisió després d’aconseguir el suport de CiU.

En la moció que ha defensat Herrera (podeu consultar-la a l’apartat de Documents d’aquesta web) i que finalment el PSOE ha votat en contra es volia incrementar la recaptació tributària de l’Estat a les rendes més altes i la progressivitat dels impostoso. Per aquest motiu, es demanava l’eliminació dels 400 euros, introduir la progressivitat en la deducció o prestació de 2.500 euros per naixement o adopció, gravar els nivells més alts de renda mitjançant el 50% per a les rendes més lates de 7.000 euros mensuals i recuperar l’impost de patrimoni.

També es demanava lluitar contra el frau fiscal i els paradisos fiscals, impulsar una fiscalitat verda i reformar l’article 93 de la llei 35/2006 de 28 de novembre –coneguda com a “llei Beckham”- perquè els jugadors amb fitxes superiors als 60.000 euros mensuals no puguin acollir-se a una tributació equivalent al 24% marginal.

SEGONA FESTA ANTIHOMOFÒBIA TERRES DE L'EBRE

Aquest divendres dia 26 de juny Tortosa serà escenari per segon consecutiu any d'una Jornada lúdico-cultural Antihomofòbia per commerar el dia de l'alliberament gai i lesbià a les Terres de l'Ebre. Els actes, organitzats conjuntament per l'Associació per la Igualtat GLBT Terres de l'Ebre (www.gaiebre.org) i el Casal Popular Panxampla (www.panxampla.org) consten de la presentació d'un llibre "Rosa sobre Negre" que tracta de la situació homosexual durant la dictadura feixista del general Franco, d'un sopar i d'una festa al coffe-club Andrògina.

Molta gent, sobretot, d'esquerres, es pregunten perquè s'han de realitzar festes per commemorar el 28 de juny afirmant que aquesta realitat ja està normalitzada. Evidentment, la gent de dretes no entén per què es celebra, en aquest cas tractant-se d'una "aberració".

El dia 28 de juny de 1964 gais i lesbianes de Nova York es van revoltar contra la policia ja que aquesta els detenia acusant-los de dur a terme pràctiques "immorals i il·legals". Aquest dia, doncs, s'ha convertit en un símbol de defensa dels drets LGBT.

Malauradament l'homofòbia encara és molt present cada dia a tot arreu: escoles, món laboral, esport, política, policia, exèrcit i un llarg etcètera. Així ho corroboren les dades oficials o les múltiples queixes que arriben periòdicament a les entitats que defensen aquest col·lectiu.

Per això, cal encara, celebrar i conscienciar diàriament el conjunt de la societat explicant que la diversitat sexual i afectiva no és quelcom negatiu, ans al contrari, una riquesa més de la que sempre ha gaudit i gaudirà la humanitat, tot i que alguns vulguin reprimir-la o invisibilitzar-la.

EUROPA

POLÍTICA DE LLOGER A LES TERRES DE L'EBRE

Segurament una de les novetats més importants a nivell ciutadà en els darrers anys, ha estat l’impuls a les polítiques de lloguer. Aquesta política pública de lloguer l’hem anat implantant al territori a través de la creació de les anomenades Borses d’Habitatge, les quals dissenyades per la Generalitat, acaben materialitzant-se amb convenis a través d’ens locals i comarcals. En el cas de les Terres de l’Ebre, podem afirmar, a hores d’ara, que en tenim una per cada comarca i una a Tortosa ciutat, capital ebrenca. Per tant, hem buscat arribar al conjunt de la població i a través de diverses institucions. Més de 150.000 € anuals de gestió per arribar a tota la ciutadania. A més, la majoria d’elles tenen un conveni paral·lel amb Joventut, i així, esdevenen també borses joves.

Són quatre els serveis bàsics que es poden trobar: d’una banda, la mediació social, la qual entenem com un servei on interconectem el propietari que porta el seu pis i el llogater que en busca un. D’aquesta forma, actuem com “immobiliària pública” sense cap cost, sempre i quan els preus estiguin per sota de mercat. Un altre producte que es pot trobar és el programa de cessió. O sigui, un propietari pot cedir durant uns anys un pis a la Generalitat a canvi que nosaltres el lloguem i li gestionem durant aquest període de temps, donant-li la garantia que cobrarà ja que és la Generalitat qui assumeix la morositat i el desnonament, en cas que n’hi hagi. A més, sempre tornarà a rebre el pis en perfectes condicions. A canvi, evidentment, també es demana pactar un preu per sota del mercat, i d’aquesta forma, la ciutadania se’n beneficia. Són centenars de pisos que hi ha a l’Ebre sota aquestes dues premisses.

Finalment, es gestionen els ajuts del lloguer just: entre els 20 i 240 € mensuals, calculant-se a partir dels ingressos del sol·licitant així com la població on es trobi el pis. Més d’1 M€ s’han atorgat només a l’Ebre en el període 2007-08 en aquest concepte. I per acabar, des de fa un any també es gestiona la famosa renda bàsica d’emancipació, un ajut del govern estatal de 210 € mensuals, només per a la joventut, la qual ara per ara està costant de tirar endavant a causa de la forma prematura, al meu entendre, que es llançà aquesta ajuda, i que tantes dificultats i queixes lògiques ha ocasionat. Dia rere dia des de la Generalitat instem al govern central a millorar-ne els procediments.

En definitiva, s’està construint una política pública de lloguer, que poc a poc va donant els seus fruits, i que juntament amb les 10.000 vivendes socials que la Generalitat ha construït en aquests dos anys, ens apropen cada dia més a poder concebre l’habitatge com un dret i no pas com un luxe d’uns quants.

(Article publicat a la Veu de l'Ebre, 29 de maig de 2008)

ARTICLE DE JOSEP BAYERRI EN DEFENSA DEL BALNEARI D'EN PORCÀ... PROU A LA DESTRUCCIÓ DEL NOSTRE PATRIMONI ! ! !

A finals del segle XIX, el balneari Porcar fou un dels centres de relació social de la naixent burgesia industrial tortosina amb la vella aristocràcia terratinent.

Diuen els periòdics que l'Ajuntament de Tortosa vol enderrocar el que encara resta de l'antic balneari de Porcar per construir-hi pisos i que l'associació Amics dels Castells i l'únic regidor d'ICV s'hi oposen, mentre que la resta de regidors atorguen. És una constant l'obsessió per enderrocar que té l'actual govern local. Sembla lògic que les cases que estan en ruïna es tombin, també que es dissenyi un projecte d'esponjament del nucli antic i que s'habiliten nous passejos, zones verdes i construccions, però d'aquí a demolir el que encara és possible recuperar hi ha un pas. Alerta que l'edifici de l'antic Col·legi dels Josepets també es troba a la llista iconoclasta i després en vindran altres. Vist en perspectiva històrica cal preguntar-se si no s'haguessin pogut salvar les casernes, enderrocades el 1963 per situar-hi dotze anys després un hospital absolutament fora de lloc, o calia actuar amb més intel·ligència, com s'ha fet a Jesús amb l'antic convent i col·legi.

Fa ja cinc anys, des d'aquestes mateixes pàgines tant Gustau Moreno com jo, en escrits distanciats uns dies, ens pronunciàvem a favor del balneari de Porcar tant pel seu valor patrimonial, que és indiscutible, com pel valor paisatgístic en l'entorn del Museu d'Escultures de Santiago de Santiago i pel que representa per a la ciutat. Explicàvem la seva història, els orígens i els moments de grandesa i misèria. Per cert, sabien vostès que al Teatre del Balneari –reformat, amb el consentiment de l'Ajuntament franquista el 1975, per a aparcaments– es va estrenar l'obra Terra baixa el 1897? Per a fer habitatges nous no caldria enderrocar el que queda del balneari de Porcar i especialment pel que fa al conjunt físic de l'espai que ocupa, perfectament destinable a equipaments o a ampliació del malaguanyat parc dels Jardins del Príncep.

Però hi ha una qüestió que sorgeix arran del debat sobre l'assumpte. L'alcalde afirma, segons he pogut veure en una d'aquestes retransmissions repetitives que fa la televisió local, que l'oposició a l'enderroc té una connotació política i justifica la decisió demolidora en el fet que respon a un acord adoptat per la majoria de la corporació. El mateix argument de l'anterior ajuntament per tombar el velòdrom amb l'oposició, manifestant-se pel carrer, dels que ara manen. Greu error de la primera autoritat local aquesta insistència reiterativa a apel·lar al joc de majories i minories. Això no ho justifica tot; la democràcia és un sistema de govern, no pas un codi moral al qual s'hagi de sotmetre el país. Cal recordar solament uns fets no pas anecdòtics: Hitler va arribar al poder per la voluntat democràtica, resultat d'un procés electoral; com ara governa Itàlia el febrós Berlusconi i a Euskadi hi ha un lehendakari que no té el beneplàcit de la majoria dels bascos i ha arribat al poder amb l'aplicació d'una llei perversa resultat també del joc de majories a un parlament aliè. El mateix poder aliè que retallarà l'Estatut de Catalunya aprovat en referèndum, amb el silenci dels mateixos que el van elaborar. Si no, temps al temps. La piconadora per pebrots de la majoria s'ha d'aplicar solament en situacions excepcionals, urgents i de força major, i, sempre que hagi una mínima possibilitat, cal cercar solucions alternatives o deixar que el temps ho maduri.

Tornant al principi; un bon erudit, traspassat fa ja anys, originari de Barcelona i molt de temps resident a Sant Carles de la Ràpita, deia sovint: «Una de les diferències entre Amposta i Tortosa és que els ampostins els pocs vestigis antics i elements monumentals que tenen els tracten amb cura i els enalteixen com si fossen els millors del món; en canvi, els tortosins el molt patrimoni que els ha deixat la història el menyspreen com si no tingués cap valor i no s'esglaien gens quan algú pren la decisió de fondre'l en el no res.» Aguda reflexió.

Foto: El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre