PATRIMONI I AIGUA I ARTISTA JOVE, NOVETATS DEL XIIÈ CONCURS DE PINTURA CIUTAT DE TORTOSA

Us adjunto la nota de premsa en relació a la dotzena edició d'aquest concurs, que tal i com vaig explicar darrerament, està programat per al diumenge 29 d'aquest mes.

Nota de premsa:

Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa presenta la dotzena edició del Concurs de Pintura Ciutat de Tortosa, el qual té com objectiu potenciar els barris antics de Tortosa així com el patrimoni històric que aglutinen. D’aquesta forma, i com a novetat d’enguany, els artistes participants hauran d’emplaçar-se obligatòriament dins dels límits de l’antiga ciutat emmurallada: els actuals barris del Centre-Nucli Històric, Rastre, Santa Clara, Sant Jaume i Remolins, a més a més, dels 6,5 quilòmetres de trams conservats del castell de la Suda, muralles i diverses fortificacions de la ciutat.

L’entitat pretèn d’aquesta forma “posar en valor aquests barris, castells i múltiples monuments que aglutinen perquè pensem que la potanciació d’aquests elements ha de ser clau per a la recuperació de la identitat i orgull de la ciutat a més de poder convertir-se en vertaders recursos turístics i econòmics si les administracions i la ciutadania s’ho creguessin molt més tal i com fant altres poblacions amb molt menys potencial que nosaltres” segons paraules del president de l’associació, Jordi Jordan.

Una altra de les novetats d’enguany són la creació de dos nous premis: el “Patrimoni i Aigua” i l’“Artista Jove”. El primer està valorat en 1500 euros i té com objectiu recordar que el patrimoni de la ciutat s’ha forjat gràcies a la vida que l’Ebre ha donat a Tortosa. Els artistes que vulguin obtar a aquest guardó hauran de pintar un edifici/monument històric pròxim a les aigües de l’Ebre situat dins la ciutat històrica (Castell de la Suda, Fortí de Tenasses, Call Jueu, Antic Escorxador Modernista, Catedral, Mercat Municipal, etc). D’altra banda, el premi “Artista Jove”, s’ha creat per potenciar la participació dels joves al concurs. Així, recaurà en el millor quadre d’un artista que tingui 30 o menys anys. Finalment, també s’han augmentat els premis destinats als artistes de les Terres de l’Ebre, amb 250 i 500 euros ja que des de l’entitat es vol que els artistes del territori hi prenguen part.

Els participants hauran de pintar el quadre als carrers o castells de Tortosa des de les 9.00 a les 14.00 hores del diumenge 29 de novembre. El lloc de concentració serà la sala del Polvorí del Parador del Castell de la Suda des d’on es repartiran per les diverses fortificacions i barris històrics. L’entrega de premis serà a les 19.00 hores del mateix dia a la Plaça de la Cinta. S’esperen més d’un centenar d’artistes d’arreu de Catalunya, Aragó i País Valencià.

Més informació: http://www.amicsdelscastells.cat/

MICRO/MACRO CRISI DE L'EBRE.

Que la manifestació d'ahir fou un èxit no cal ni comentar-ho. Em sento orgullós com a ebrenc i com a tortosí que la nostra societat comenci a deixar d'estar ensopida i reaccioni amb força en defensa del territori. Tot i això, massa sovint ho fem només quan estem a punt de perdre alguna cosa o quan l'hem perduda. Però igualment, des d'un punt de vista social i democràtic, es pot anar afirmant cada cop més, que el caciquisme i la manca de cultura política i de protesta està desapareixent lentament.

La solidaritat amb els treballadors i treballadores de la Lear ha de ser total. Si es pot evitar el tancament s'ha de lluitar per aquesta via, però si no pot ser així cal assegurar una bona sortida per als treballadors i treballadores a curt, mitjà i llarg termini. La primera opció cal que la faci el departament de Treball i els sindicats, mentre que la resta el Govern en peça involucrant els agents socials i econòmics del país.

Dèficit històric hauria de començar a èsser una consigna de la societat ebrenca, també de tots els partits de la regió. Però caldria posar-li números i xifres al darrera. En aquest sentit l'article d'Enric Bayerri d'avui a El Punt n'és un bon preàmbul (http://www.elpunt.cat/).

D'altra banda cal que reconeguem l'objectiu principal del capitalisme, i ho fem saber a la societat. Guanyar el màxim de benefici, reduint el màxim de costos i a costa de qui sigui: de les persones, dels territoris i del medi ambient. Federico Mayor Zaragoza, ex director general de la Unesco ( i ex ministre de la UCD ! ) no ho pot dir ben clar: aquest sistema fa que Europa i EEUU vivim a costelles de la resta del món. I dins dels nostres països uns quants visquin a costelles de la majoria. Quin paper han de jugar els bancs i les multinacionals en aquest context? Qui és l'amo de la LEAR i per què ningú en parla? El capitalisme ens ha encegat a tots i no veiem els vertaders culpables. No ens queda cap altra solució que modificar aquest sistema.

Els Governs, d'altra banda, han d'apostar molt més per la cooperació amb la resta de països (s'evitaria així el drama de la immigració) però també han de renovar i regenerar el sistema polític: els bancs, les multinacionals, la pròpia administració.... Poden fer-ho? Aquest és un repte del segle XXI, sobretot dels governs estatals i comunitaris, però mana qui mana, i sembla que en molts pocs llocs es vagi cap aquesta direcció. A més, cal apostar per una economia de valor afegit. No podem obviar que la resta de països pobres competeixen amb els nostres quan a la mà d'obra barata. El capital no té escrúpols a l'hora de marxar tal i com està demostrant a Roquetes. I el que és més greu, que ni sabem els noms i les persones que estan prenent aquestes decisionscom si la factoria de Roquetes fos un fantasma que no té ningú al darrera.

Sobre el pla d'industrialització a les Terres de l'Ebre és necessari, però no podem oblidar que a Europa aquest sector està a la baixa i és el terciari el que cada cop té més força. Per tant, cal apostar per aquest, però no oblidar que el turisme de qualitat i els serveis cada dia tenen més pes a les economies locals. Barcelona n'és un exemple.

Finalment, les Terres de l'Ebre, estan marginades? Jo diria que ho han estat durant molts d'anys, massa. Ara, també hem de reconèixer com gràcies al revulsiu mediàtic produit per la revolta social contra el PHN, hem començat a "existir" al conjunt del país, però queda molt per fer, moltíssim camí. La responsabilitat és nostra, no cal dir-ho, però també tal i com apuntava Bayerri si no se'ns ajuda des de fora (Governs, sectors econòmics i socials) no ens quedarà més remei que sortir al carrer i continuar clamant que volem un país de tots i totes, no només per a uns quants.

A PUNT DE PINTAR LA CIUTAT...

Aquests dies els membres de la Junta dels Amics dels Castells tornem a estar de bòlit organitzant una de les activitats més consolidades de l’entitat: el Concurs Nacional de Pintura Ràpida Ciutat de Tortosa, que venim celebrant des de fa onze anys.

Enguany arribem a la dotzena edició amb la renovació i consolidació d’un concurs que porta a Tortosa centenars de pintors i pintores d’arreu dels Països Catalans i l’estat. Una edició que, tot i estar marcada per la crisi econòmica, gairebé no se’n ressentirà ja que hem aconseguit mantenir els 16.000 euros en premis amb la cerca de nous patrocinadors.

De fet, podem celebrar que hem creat dos premis nous. El primer, anomenat “Patrimoni i Aigua” estarà relacionat amb una pintura que representi qualsevol edifici històric a la vora del riu Ebre. Hem de recordar que el patrimoni artístic de la ciutat li deu tot al riu que li ha donat vida durant segles. D’altra banda, també hem creat un premi nou especial per als joves amb la finalitat de començar a potenciar el concurs per a tots aquells i aquelles artistes que comencen a donar-se pas entre el complex món de la cultura.

No m’agradaria oblidar que el concurs en si té com objectiu la promoció de la pintura, però sobretot del barri antic, muralles i patrimoni de Tortosa. És preciós veure com en un diumenge centenars d’artistes aterren pels carrerons i places del nucli antic pintant la nostra ciutat.

En definitiva, us convido a tots i totes a que el proper diumenge dia 29 de novembre donéssiu un cop d’ull per la ciutat històrica i pogueu fruir d’aquesta jornada que converteix la capital ebrenca en una ciutat pintoresca.

Per acabar, gràcies a tots els patrocinadors, a tots els artistes, a tota la Junta i a tot el públic.

CIU: SERVIR AL PAÍS O SERVIR-SE DEL PAÍS?

Aquests dies el cas Millet o el del Palau de la Música està omplint pàgines d’actualitat. CiU,més tard o prompte, haurà de donar explicacions; de fet, avui mateix, l’ex flamant conseller de Medi Ambient Felip Puig (també investigat per presumptes irregularitats en l’àmbit d’habitatge a ADIGSA) ja ha començat ha canviar el discurs vers el senyor Àngel Colom en relació al que la federació “nacionalista” deia fa només uns dies.

Penso que cal una actuació ràpida i contundent de la justícia. ICV celebra que, per fi, el jutge comenci a actuar davant del cas Millet citant-lo a declarar. Tothom hauria d’exigir que la justícia arribi fins el final, actuï amb contundència i prengui mesures perquè Millet o el seu entorn no puguin posar impediments a la investigació.

Cal recordar que Millet, un delinqüent confessat, hauria d’anar ràpidament a la presó de forma provisional, a l’espera del judici. Però el que és més important és que cal anar al fons de la qüestió: que els que han rebut diners provinent de la Fundació del Palau de la Música donin totes les explicacions necessàries.
Transparència i respostes clares, això és el que hauria d’exigir CiU. Qui va indicar a Àngel Colom que Millet li podia facilitar diners per pagar els deutes del Partit per la Independència? Però pel que sembla, els “patriotes” (els altres no ho som) volen utilitzar l’estratègia del ventilador. No pot ser que quan es pregunta a CiU sobre l'escandalós cas Millet, diguin que tots els partits polítics acudeixen a buscar finançament privat i que admeten donacions anònimes perquè és mentida.

A diferència de CiU, ICV no ha rebut ni rep donacions anònimes. ICV ha presentat propostes al Congrés per prohibir-les que han estat rebutjades tant pel PSOE, PP com CiU. I a diferència de CiU, a ICV no hem rebut mai diners de Millet i no se’ns va acudir demanar diners a Millet.


Per tant, Convergència, la fundació Trias Fargas, Àngel Colom i tots aquells que hagin rebut diners de Millet han de retornar-los, perquè aquests eren per ajudar a la cultura catalana i no una determinada ideologia. Finalment caldria que la resta de forces polítiques assumissin un compromís polític per tal que les fundacions de partits no rebin diners d’institucions que rebin diner públic.

Servir el país o servir-se d’ell? Aquesta és la qüestió. Per sort, no tots som iguals i no tots anem donant carnets de catalanitat.

INAUGURACIONS/ POPULISME/ ABSIS I CARRER DE LA ROSA

Com a veí del nucli antic i com a tortosí penso que el què ha passat amb les obres del carrer de la Rosa i la Plaça de la Cinta és una vergonya. I més amb la inauguració de la plaça de l'Absis. Unes les amaguem, les altres les promocionem... però tot plegat demostra altre cop que els "fem-ho bé per Tortosa" s'equivoquen de forma continuada i el que és més greu: tracten a la ciutadania com si fóssim imbècils, amagant els errors i magnificant obres que deixen molt de desitjar.


En les darreres setmanes, a través de la premsa local, ha sortit a la llum que les obres de la Rosa s'han acabat amb un retard de sis mesos. Si només fos aquest el problema encara ho podríem deixar passar, sobretot tenint en compte que tota obra –sigui pública o privada- sempre s’acaba retardant. Tot i això, val la pena recordar que l’actual alcalde quan era a l’oposició criticava l’anterior govern municipal pel retard menor d’algunes obres, afirmant que Tortosa no podia esperar més, que era una catàstrofe. Sort que ara el tenim a ell.Cadascú té el seu estil i utilitza la política i la demagògia com vol. Potser funciona fer populisme, jo vull pensar que no. Però el què aquí vull expressar no és aquesta situació sinó més aviat tot el desenvolupament de les obres d’aquest carrer tant important del nostre nucli antic.En primer lloc, voldria deixar constància que els veïns del barri ens vam despertar un dia sense poder accedir als nostres habitatges ja que havien tallat els carrers sense avisar-nos (diverses cartes d'opinió del veïnat corroboren aquest fet).Després de moltes queixes, el govern municipal va fer-nos cas i va deixar passar els vehicles en direcció contrària per la banda dels Jutjats. Com ho van fer? Tapant el senyal de prohibit el pas amb una bossa d’escombraries, la qual, evidentment va durar quatre dies... Encara avui passem per allí, sense cap tipus de senyalització d’obres i en direcció contrària. Si no féssim això faria mesos que no podríem accedir als nostres carrers amb vehicle. Suposo que així es potencia que la gent anéssim a viure al barri antic i es dóna una imatge de modernitat per als milers de turistes que Bel està fent arribar a Tortosa....Si això no fos poc, deixant-nos dies sense accés, cal recordar que enlloc de tanques per prohibir el pas al carrer van posar-hi palets carregats de lloses i tovots de l’obra. Què hagués passat en cas d’un accident si hagués hagut d’entrar qualsevol vehicle d’emergències? I encara pitjor: és aquesta la imatge que es mereix un nucli declarat conjunt històric i artístic d’interès nacional? S’aposta així pel turisme, i encara més, per un turisme de qualitat?Un altre tema per tractar és el material i la qualitat de l’obra. En una reunió a l’Ajuntament, un regidor del govern va estar uns quinze minuts alabant la gestió de les obres (abans que comencessin) per part del govern del qual ell en forma part. Els assistents a la reunió, la qual no tenia res a veure amb aquestes obres, vam haver de demanar-li que parés de lloar-se a ell i al seu govern ja que nosaltres anàvem a parlar d’altres coses... Doncs bé, tanta auto propaganda, tanta auto lloança, ara puc afirmar que les obres del carrer de la Rosa han estat absolutament pèssimes. Els materials i els acabats són totalment dolents: es mouen totes les rajoles (encara avui , després de refer-les), les juntes estan absolutament separades, el material s’embruta fàcilment. A més, a més, sembla una carretera de ciment ja que no hi ha cap tipus de mobiliari urbà, només dues petites jardineres, les quals també s’han modificat en vàries ocasions. La plaça de l’Olivera no té cap olivera tal i com hem demanat molts veïns ja que pensàvem que era una manera de preservar la tradició oral de tal i com es coneix aquest indret popularment. Les façanes dels palaus medievals de Despuig, Oriol i Capmany no tenen cap tipus d’il·luminació integrada al nou carrer, a excepció dels focus ja existents des de fa anys. Quan a l'existència de noves papereres en tot aquest entorn peatonal n'hi ha només una !!!Finalment, la gestió de les obres en sí, millor gairebé ni parlar-ne. Palets per terra, amuntonats, corcats. Rajoles i material d’obra tirat arreu. Estris de tot tipus i colors. Sobre les lones per tapar les obres i millorar la qualitat del paisatge que jo mateix vaig demanar a l’Ajuntament millor no parlar-ne. L'alcalde primer s'hi va negar. Després en féu cas, però això sí, enlloc de utilitzar-les per tapar els treballs només s'han convertit en un mitjà per fer propaganda de l’Ajuntament ja que només tapen parcialment les obres. Amb l'afegit que no hi ha cap tipus de lleialtat institucional al Govern de Catalunya i al de l'Estat ja que no apareixen ni els escuts ni logos d'ambdues administracions amb un altre intent populista d'enganyar la ciutadania fent creure que tot el que s'està fent és gràcies a l'Ajuntament, deixant de banda el pagament total o al 50% que fan ambdós governs. Com si la Llei de Barris, buc insígnia del tripartit, fos obra de CiU, coalició que va arruïnar la ciutat històrica amb el pla urbanístic de 1984 i tots els interessos derivats de les noves construccions al Temple i Ferreries, els quals van acabar buidant els barris més antics i emblemàtics de la ciutat.


Finalment, només em queda aplaudir que s'han acabat les obres de la plaça de l'absis de la catedral i que aquestes sí que les hem inaugurat a "bombo i platet", en el marc de les Festes de la Cinta. Les de la Rosa encara deuen estar inacabades, o potser no interessa inaugurar-les. En tot cas, tenint l'alcalde que tenim, segur que la pèssima gestió d'aquestes serà culpa de l'oposició o del Govern de Catalunya...



BALNEARI DEL PORCÀ


També m'agradaria destacar que s'ha fet justícia amb l'atemptat que l'Ajuntament (amb els vots de tots els partits excepte ICV) volia fer en aquest edifici del XIX de Remolins: enderrocar-lo per fer-hi pisos. Sembla que el consistori tortosí visqui a remolc de l'actualitat i els nous temps. Mentre les ciutats es bolquen a la rehabilitació dels habitatges en mal estat, nosaltres intentem fer pisos en un barri amb centenars d'habitatges buits i en runes. Mentre les ciutats es bolquen en recuperar, aprofitar i promoure el patrimoni, nosaltres ens carreguem els edificis amb tota la tranquil·litat del món.


Per sort, la Comissió de Patrimoni de la Generalitat ha posat seny i ha fet aturar el projecte a l'Ajuntament. Creixement i patrimoni no és incompatible, tot al contrari. És apostar per la qualitat i per la identitat. N'hi ha que volen salvar velòdroms del segle XX, però en canvi volen destruir edificis modernistes del segle XIX...

PUNT I A PART

Avui s'ha fet públic el nomenament del nou Coordinador d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre, el company David Jarque, i de retruc la meua "baixa" en aquesta responsabilitat. Molts dels qui em coneixeu em pregunteu per què a un any i escaig d'haver accedit en aquest càrrec he plegat. El motiu és clar: no he tingut cap altra opció en haver aprovat unes oposicions de professor d'història i geografia, les quals m'obliguen durant el primer any a dedicar-me obligatòriament al món de l'ensenyament públic, sense opcions de demanar una excedència. Amb tot continuaré vinculat amb el món públic i amb el treball per Tortosa i les Terres de l'Ebre tant des d'ICV com des dels Amics dels Castells i Nucli Antic on tenim molts projectes en marxa.

Explicat el motiu de la meua baixa, voldria en primer lloc, agrair a tots aquells i aquelles que m'han acompanyat i han fet possible que exercís aquesta tasca amb la finalitat d'acabar de desplegar el departament al territori i aconseguir que el dret a l'habitatge poc a poc deixi d'esdevenir una utopia. Especialment vull fer extensiu aquest agraïment al Jordi Navarro, delegat d'Habitatge de Tarragona, i a la Carme Trilla, Secretària General d'Habitatge de Catalunya.

En aquest breu període, a banda del desplegament, m'agradaria ressaltar la creació de tres borses d'habitatge al Baix Ebre, Ribera d'Ebre i Terra Alta, l'atorgament de més d'1 milió d'euros en ajuts a la rehabilitació per dignificar l'estat dels nostres habitatges, a més d'un altre milió en ajuts al lloguer. També s'han construït i adjudicat i es construeixen diversos edificis amb gairebé 300 pisos de protecció oficial arreu de les quatre comarques ebrenques i, finalment, també vaig poder deixar encarrilat un projecte emblemàtic per a la ciutat de Tortosa, el qual espero que en poc temps pugui fer-se públic.

Per acabar vull felicitar al David Jarque pel seu nomenament. Li desitjo que pugui acabar aquests projectes i encetar-ne de nous. Estic segur que amb la seua tenacitat i capacitat de treball i lideratge ho aconseguirà. I estic convençut que Tortosa i les Terres de l'Ebre descobriran un nou valor polític que farà molt per casa nostra. Ànims i endavant !!!

Enllaços de la notícia:

El Punt
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/81253-el-govern-invertira-5-milions-deuros-a-larea-cremada-dhorta-de-sant-joan.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=portada&utm_source=rss&utm_medium=portada&utm_campaign=rss

Teveon
http://www.teveon.tv/televisio.php?id=3523&tematica_video=10&id_programa=0

GRÀCIES TORTOSA !!!

Podeu veure l'èxit de la Primera Caminada pels Castells i per la Pau celebrada aquest dijous clicant aquí:


http://www.youtube.com/watch?v=awvwpscilos